Una nova senyalització permet seguir i conèixer els punts més destacats de diversos jaciments paleontològics i arqueològics

El municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) ha estrenat enguany una ruta pel seu patrimoni cultural. Inclou el jaciment romà d’Aeso, sota l’actual població d’Isona, i els jaciments paleontològics de la Posa i Orcau 2. L’actuació de senyalització ha estat coordinada per l’empresa iPAT Serveis Culturals, que també ha dissenyat i elaborat els continguts de la part romana. L’Institut Paleontològic de Catalunya Miquel Crusafont ha dissenyat els plafons i els continguts dels jaciments paleontològics.

Aquesta actuació s’emmarca dins el projecte “Posada en valor i dinamització del patrimoni cultural d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)”, promogut per l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà, cofinançat pel mateix Ajuntament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Museu de la Conca Dellà.

El patrimoni cultural és una bona porta d’entrada a la descoberta d’aquest territori, un entorn històricament privilegiat com a part dels passos transpirinencs, i que actualment conté altres atractius com la gastronomia, la geologia, l’escalada i la pràctica d’altres esports de muntanya.

El patrimoni arqueològic: la petjada de Roma

Inicis del segle I aC. Fa més de 100 anys que va acabar la II guerra púnica, i que els romans van instal·lar un campament militar en un turó proper a la ciutat ibera d’eṡo. En aquest moment, la república romana domina pràcticament tota la península ibèrica, i desplega un programa de fundació de ciutats; Aeso també formarà part d’aquests plans, i veurà créixer un recinte de muralles i un urbanisme amb el segell de la metròpolis.

Més de 2000 anys després, la trama urbana romana és molt present en la ciutat actual. No obstant, la major part de les restes arqueològiques localitzades en les darreres dècades es conserven sota la superfície, de manera que als visitants els costa copsar la magnitud del conjunt. El repte que ens plantejàvem, doncs, era transmetre aquesta visió global en base a una intervenció molt lleugera i compatible amb l’entorn urbà en el que es troba.

El punt de partida natural era el Carrer de la Torreta, on es conserva en superfície un llenç de muralla de 60 m de llargada. Malgrat que aquí les restes són prou eloqüents, es volien reforçar instal·lant-hi un element emblemàtic. Així, sobre una taula interpretativa de 2 m d’amplada, s’hi va plasmar una magnífica recreació (un dibuix sobre fotografia real) encarregada a l’il·lustrador i arqueòleg Iñaki Diéguez Uribeondo. En base al coneixement de més de 20 anys d’arqueologia d’Isona acumulat pels arqueòlegs Teresa Reyes i Ignasi Garcés, l’il·lustrador va reflectir magistralment una proposta del traçat de les muralles i les torres, l’urbanisme de la ciutat i fins i tot el parcel·lari i la trama de camins. La fase triada va ser la del segle II dC, el moment en el qual la ciutat, amb la categoria de municipi romà, va començar a desbordar el cinyell de les muralles.

Un breu text ajuda a posar en situació als visitants, i els introdueix un segon element d’interès: una ruta pel casc urbà per descobrir els llocs més destacats de la Isona romana. En un total de 5 punts, uns codis QR enllacen amb texts monogràfics i imatges de les excavacions.

Després de recórrer els carrers d’Isona amb els ulls posats en el seu passat romà, la millor manera de completar la visita és anant al Museu de la Conca Dellà, situat al mateix nucli, on s’exposen alguns dels materials recuperats a les excavacions.

El patrimoni paleontològic: trepitjant zones pantanoses

Viatgem 70 milions d’anys enrere. Els Pirineus encara no existeixen, i l’actual Pallars és una zona de llacs i aiguamolls situada arran de la costa. En aquest ecosistema, doncs, hi podem trobar tant animals terrestres com estrictament marins, que coneixerem gràcies al jaciment de la Posa i Orcau 2.

El jaciment de la Posa ens explica com era aquesta costa, una zona d’aigües poc profundes on la llum del sol il·luminava el fons de sorra.

Per arribar-hi, cal partir una mica més enllà del km 3 de la carretera L-511, que uneix Isona i Coll de Nargó. D’aquí parteix un camí asfaltat que porta fins l’ermita de la Mare de Déu de la Posa. A l’esplanada de l’ermita hi trobem el primer dels senyals direccionals, muntat sobre un pal de fusta que s’adequa a l’entorn. Seguint la fletxa arribem a una escala que té al seu peu una taula interpretativa (en aquest cas d’1 m d’ample) que ens explica el jaciment.

Els continguts de la taula ens situen en aquell fons sorrenc del qual parlàvem, un espai ple de vida. D’una banda, hi vivien petits crustacis que excavaven caus per refugiar-se. D’altra banda, hi habitava un estol de rajades, que enterraven la boca a la sorra per menjar-se els crustacis i altres petits animals. El jaciment, just al costat dret de la taula interpretativa, conserva indicis d’uns i altres animals: els caus dels crustacis i els forats deixats a la sorra per les rajades.

En la mateixa època que crustacis i rajades vivien a les platges de la Posa, una mica més a l’interior, hi havia un llac interior. A les seves ribes, conservades al jaciment d’Orcau 2, s’hi ha trobat rastre dels animals que van dominar aquells període: els dinosaures. La frase és literal, perquè el jaciment mostra la fossilització de les petjades de diversos dinosaures que transitaven a les proximitats d’un llac interior.

S’hi arriba des de l’entrada de la carretera LV-5112 al nucli d’Orcau. Allà hi ha el senyal (de les mateixes característiques que el de la Posa) que indica el camí cap al jaciment. Després de caminar uns 10 minuts per un sender s’arriba a l’estrat, avui dia inclinat, que ha conservat les petjades. Com s’indica a la taula interpretativa (també igual a la de la Posa), s’hi van localitzar petjades de potes amb tres dits, que correspondrien a dinosaures ornitisquis, que caminaven sobre dues potes. Tot i això, les més visibles (i destacades a la roca amb un tint fosc) són les petjades de sauròpodes, que caminaven sobre quatre potes. Probablement, correspondrien a petjades de titanosaure.

Tant si voleu conèixer millor els romans de l’interior com si us motiven més alguns dels millors jaciments cretàcics del país, no us decebrà una visita a Isona.